Història

PAGINA EN PROVES!!!!!!!

Som un jove sindicat que té el seu origen en la unió del col·lectiu de treballadors del rigging a Fira de Barcelona. El nostre recorregut es remunta al any 2016, en que degut a la indefensió i incapacitat com a treballadors individuals de reclamar millores en les nostres condicions laborals a l’empresa per la qual tots treballàvem, decidim unir-nos com a un sol col·lectiu per tenir més força i poder exercir una pressió més forta i efectiva a l’empresa per tal que s’escoltessin les nostres demandes de millores laborals, fins aleshores totalment ignorades.

De fet aquesta història té uns antecedents que també creiem que cal anomenar per fer justícia a tots aquells que van començar cap al any 1992, amb els Jocs Olímpics celebrats aquell any a Barcelona, a exercir aquesta professió per primera vegada no només a Barcelona si no a tot Espanya. Des d’aquell any i de manera ininterrompuda hi ha hagut riggers (treballadors que realitzen feines de rigging per espectacles) realitzant i supervisant la suspensió de càrregues (doncs en això consisteix el rigging) per tota mena d’espectacles i esdeveniments (concerts, teatre, fires, publicitat, meetings polítics i un llarg etcètera) tant en pavellons (com el Palau Sant Jordi, exemple principal i referent en l’ofici) com a l’aire lliure (per exemple en la multitud de festivals de música a l’aire lliure que es venen fent en aquest país) a Espanya, tot i que els pioners van ser sobretot gent de la província Barcelona. Tot aquest grup de persones que conformen el grup de veterans que han ensenyat l’ofici als més joves van ser els qui van obrir camí com a pioners i van establir un tarannà i una metodologia de treball que els més joves han heretat. Si bé es cert que l’ofici es troba en una constant evolució degut a l’aparició de noves tecnologies i dispositius, així com de canvis en la normativa de treball i en el procediments de seguretat (afortunadament doncs en un inici cal dir el ofici s’exercia en unes condicions i sota uns riscos que per sort han quedat de banda), van ésser tot aquest grup de treballadors veterans els qui van assentar les bases de l’ofici. Molts d’ells encara continuen exercint l’ofici avui en dia, en les diverses empreses del sector.

Dit això parlem ara pròpiament de la problemàtica del ofici de rigger que ha estat la que ha dut a un grup de treballadors d’una empresa a primerament col·lectivitzar-se i després a fundar un sindicat. Durant aquest gairebé 30 anys d’història l’ofici ha estat realitzat per un nombre relativament baix de persones doncs el volum de feina en un país com el nostre mai no ha requerit d’una gran quantitat de riggers per realitzar-la. Així que els treballadors de l’ofici som com una gran família on si fa o no fa tots ens coneixem directa o indirectament. I el fet és que l’ofici no té cap mena de reconeixement oficial a Espanya i la nostre categoria professional no existeix com a tal (habitualment se’ns engloba dins els treballs verticals, muntadors o treballadors del gremi del metall) i per tant no hi ha un reconeixement específic del rigging i de les seves necessitats i peculiaritats. Això suposa un problema per un conjunt de treballadors que realitzen una feina que es bastant especialitzada i peculiar, a més de certament arriscada. Per si això no fos prou preocupant l’adveniment de la crisi cap a l’any 2008 a Espanya va fer que el volum de feina disminuís força i molts treballadors haguessin de cercar feina en d’altres àmbits. A més de que va suposar un empitjorament de les condicions laborals, ja precàries de per si (fet que compartim amb diversos milions de treballadors al país lamentablement) i una congelació del salari (si no disminució en molts casos). I es que l’ofici de rigger gairebé sempre s’havia exercit sota contractes per obra i servei (excepte alguns casos puntuals), que duraven el que durava la feina, en el millor dels casos (no ha estat estrany el cas de treballadors sense assegurar). A més de tot això no han faltat empreses que han volgut abaixar els salaris per millorar els seus beneficis a costa dels treballadors del rigging, i que els ha importat molt poc que això pogués a més disminuir la qualitat de la feina i suposar un risc per al públic o els treballadors que transiten per dessota de les estructures suspeses.

Per tot això els riggers que treballàvem a Fira de Barcelona a l’any 2016 varem decidir reunir-nos i fer pinya enfront d’una situació de precarietat que amenaçava d’empitjorar: es van produir acomiadaments, així com amenaces d’acomiadament i tots teníem la sospita que l’empresa pretenia abaixar el salari encara que fos a costa de sacrificar treballadors altament qualificats i amb experiència per treballadors novells i inexperts. A més havíem patit diverses situacions de mala gestió per part de l’empresa que van forçar l’equip de riggers a muntar fires despresa i corrents amb el resultat d’una notable disminució de la qualitat del que es muntava i una inacceptable relaxació protocols de seguretat, cosa que va ser un punt d’inflexió que ens va fer obrir els ulls davant una situació que amenaçava de tornar-se insostenible i que a l’empresa no semblava preocupar en absolut, doncs les queixes i reclamacions dels treballadors eren sistemàticament ignorades des de feia temps. A tal efecte vàrem cercar assessorament legal al bufet d’advocats Col·lectiu Ronda que ens han guiat durant tot el procés que ha dut fins a la formació del sindicat. Cal dir que no ha estat un procés senzill, si no més aviat tot el contrari, i els serveis del Col·lectiu Ronda han estat fonamentals.

Durant aquest últims dos anys ens hem hagut d’organitzar-nos i posar-nos d’acord un grup d’unes 40 persones amb pensaments i visions molt diferents, prendre decisions que no han estat fàcils d’una manera ràpida i efectiva per oferir una resposta comuna i única com a col·lectiu, enfront d’una empresa que no ha tingut pràcticament cap sensibilitat ni comprensió vers les nostres demandes. Hem hagut de plantejar diverses convocatòries de vaga per tal de forçar a l’empresa a acceptar les nostres demandes amb el risc que això suposava pels nostres llocs de treball. Finalment hem aconseguit que se’ns signés un conveni d’empresa que regula la nostre feina dins de Fira de Barcelona. Aquest és el primer conveni a l’estat espanyol que tipifica el rigging com a ofici i a més som els primer col·lectiu de riggers a Espanya que tenim un contracte fix no precari amb dret a baixa, vacances, formació pagada, i un llarg etcètera de condicions laborals que contribueixen a dignificar la professió.

Per tot això hem decidit de fer un pas més i fundar aquest sindicat amb l’objectiu d’ajuntar el màxim de treballadors del rigging i poder en un futur firmar un conveni de rigging dins la província de Barcelona per començar, que tipifiqui la professió i les condicions laborals mínimes que totes les empreses de rigging de la província Barcelona hauran de satisfer.